El mot τζιβαέρι, tzivaeri és hel·lenització del turc cevahir; aquest alhora de l'àrab جواهر, jawāhir «pedres precioses, joies», plural de جوهر, jawhar; i aquest al seu torn del pèrsic gohar «joia, essència». Tot plegat, τζιβαέρι pot traduir-se per «allò que hom més s'estima»; la seva força expressiva, afectiva, tanmateix, difícilment...
Amb «Dia sisè» arribem al final de la sèrie sobre la creació del món en la versió lírica i original de Pavlina Pambudi i Arleta. Aquestes peces ens han acompanyat, doncs, al llarg de sis setmanes. Aquí podeu sentir el disc sencer, és a dir, els Sis dies i les altres cinc cançons que reunia.
Al punt que som, potser hem après a valorar, si això calia, els gestos més humils, els plaers més senzills, com el que Mariza Rizu ens proposa, ja des del títol, en la seva cançó «Anem a fer una volta».
La identificació de la cultura grega medieval i moderna amb el cristianisme ortodox és aclaparadorament majoritària; però no hem d'oblidar que aquest hel·lenisme cristià ortodox va conviure i conviu amb altres cultures i altres religions, i aquesta convivència - no sempre fàcil i jamai ideal - deixà empremtes a la música i la cançó populars. Un bon...
Durant la dècada dels 50 i fins a finals dels 60, a Grècia van tenir una enorme popularitat pel·lícules índies de l'anomenat Bollywood. Es calcula que, en aquell període, es van projectar en els cinemes grecs més d'un centenar d'aquests films, que solen barrejar amor, música i dansa. Precisament la seva música assolí també un gran èxit, i més...
De molt antiga tradició és la llegenda del pont d'Arta, una de les més conegudes, a Grècia, sobre el motiu folklòric del pont que només es mantindrà dret si en ell s'hi sacrifica una persona.La llegenda s'ha transmès en la cançó popular sota un gran nombre de variants, com ara aquesta, que pren per títol les dues primeres paraules,...
De la lletra del nissiótiko«Samiótissa» («La xica de Samos»), com succeeix amb tantes altres cançons populars, n'hi ha nombroses versions. Heus ací la versió interpretada per Marika Papaguika, enregistrada a Nova York fa exactament cent anys
En 1958 Mikis Theodorakis va escriure a París part de la música de «Honeymoon», una pel·lícula de Michael Powell. El film és el típic producte que, sobre una trama argumental molt prima, ofereix principalment música, coreografies i tòpics... molts tòpics. En aquest cas, tòpics espanyols: el flamenco, el zapateao, la llegenda dels amants de Teruel,...
La creació del món pel déu de Pavlina Pambudi i Arleta va arribant a la seva compleció. Després del «Dia cinquè», que podeu escoltar i llegir avui, ja només quedarà una jornada.
Durant aquestes llargues setmanes, per a moltes persones els dies de la setmana gairebé han deixat de tenir nom i s'han convertit en un enfilall de jornades monòtones i sense fesomia. No fa tant -recordem- cada dia tenia el seu nom propi, i amb ell evocàvem diferents sensacions i expectatives, fetes dels records i les experiències de cadascú.