Χίλιοι μάστοροι / Mil picapedrers

De molt antiga tradició és la llegenda del pont d'Arta, una de les més conegudes, a Grècia, sobre el motiu folklòric del pont que només es mantindrà dret si en ell s'hi sacrifica una persona.La llegenda s'ha transmès en la cançó popular sota un gran nombre de variants, com ara aquesta, que pren per títol les dues primeres paraules, Χίλιοι μάστοροι «Mil picapedrers», en una recent interpretació lliure de Marina Satti amb Fonés (Veus), coincident amb un altra interpretada per Sylda Quartet, en la veu de Spiridula Baka . Pareix partir d'una variant molt curta de la cançó «Del pont d'Arta», enregistrada en 1962 a Àmbliani, poble d'Evritania (Grècia Central), que es troba a uns 190 km d'Arta. Marina Satti només en canta els versos 1-2 i 6-7, evitant les formes més dialectals per fer-los més comprensibles:

Χίλιοι μάστοροι δούλευαν στης Άρτας το γιοφύρι,

όλη μερίτσα δούλευαν, το βράδυ γκρεμιζόταν.
Πουλάκι πήγι κ' έκατσι διξιά 'πο τη καμάρα,
δεν ηλαλούσι σαν πουλί ιδέ σα χελιδόνι,
παρά λαλούσι κι έλεγι μ' ανθρώπινη κουβέντα:
«Μάστοροι μ' τι πιδεύιστι και τι χασομεράτε;
Αν δε στοιχειώσει άνθρωπο, καμάρα δε στεριώνει,
όχι άνθρωπο και τ' άνθρωπο, μ' αιδι κι από την αράδα,
παρά του πρωτομάστορα την πρώτη μαστορίνα».

Mil picapedrers treballaven al pont d'Arta,
tot el sant dia treballaven, de nit s'ensorrava.
Un ocellet anà a seure a la dreta de l'arc,
no garlava com un ocell ni tampoc com una oroneta,
sinó que garlava i deia amb parla humana:
«Picapedrers meus, per què maldeu i perdeu el dia?
Si no s'hi posa espectre humà, un arc no s'aferma,
i no qualsevol persona, ni una persona corrent,
sinó del mestre d'obres la primera mestressa».