Κάνε λιγάκι υπομονή / Tingues una miqueta de paciència

Κάνε λιγάκι υπομονή (Tingues una miqueta de paciència) és la cançó-símbol de la Grècia de la guerra civil, un seguit de referències al·legòriques - hi havia una fèrria censura - però tanmateix claríssimes. De fet, en 1951 fou inclosa al llistat de les cançons prohibides («ἀπαγορευμένων ἀσμάτων») publicat aleshores per la Direcció de Policia d'Atenes, per tal de protegir «la religió i els usos i costums grecs» («τὴν θρησκείαν καὶ τὰ ἑλληνικὰ ἤθη καὶ ἔθιμα»)...

S'incloïen en aquest llistat «cançons del haixix» com ara Δροσούλα (Fresqueta) i Τηςμαστούραςοσκοπός (La cançó del col·locó) i altres de «sospitoses» per a l'època: Κάποιαμάνααναστενάζει (Una mare sospira) i Ωςπότεπιατέτοιαζωή (Fins quan ja aquesta vida).

Malgrat la prohibició, aquesta fou, sens dubte, una de les cançons més conegudes d'aquell temps, com ho prova el fet que Thódoros Anguelópulos la inclogués com a document sonor a la pel·lícula de 1975 Ο θίασος(El viatge dels comediants) per a ambientar l'any 1951.

Hi havia hagut la dictadura de Metaxàs, la guerra d'Albània, l'ocupació alemanya i en aquell temps Grècia es dessagnava en una guerra civil interminable, i es desfermava una repressió brutal... precisament contra aquells que més havien patit les represàlies dels nazis i se'ls hi havien resistit amb més voluntat que no armes.

I calia, tanmateix, tenir una miqueta de paciència...