Λαχείο / Loteria
Panos (Panagiotis) Vlakhos, nascut en 1985 a Vula, prop d'Atenes, és actor, de teatre i de televisió; va iniciar la seva carrera al seu país d'origen, però des de fa uns quants anys s'ha establert als Estats Units de l'Amèrica del Nord, primer a Nova York, on cursà estudis d'interpretació, i després a Los Angeles.
També és músic; fins al moment, ha publicat dues dotzenes de cançons, amb lletres i músiques pròpies. Manté un estil eclèctic dins de la música lleugera moderna. Les lletres que escriu són desenfadades, com ho són els dos videoclips que ha realitzat, un dels quals acompanya la cançó Λαχείο «Loteria». Tot plegat, potser ens ajudarà a prendre una mica d'aire.
Λαχείο - 2018
Στίχοι, μουσική και ερμηνεία: Πάνος Βλάχος
Μου 'παν δεν κάνω εγώ για σένα,
πως θέλεις κάτι σταθερό ,
πως θα 'μαι πάντα στα χαμένα
και να αλλάξω δεν μπορώ.
Σου λεν' δεν είμαι εγώ για σένα
και να ερωτευτείς ξανά
Μα σ' τα 'χω πει κι ειναι γραμμένα
ό,τι αξίζει έτσι πονά
Ένα λαχείο είν' η ζωή
κι άμα το βρείς μην το πετάξεις.
Ένα λαχείο εμείς μαζί,
και θα με βρεις όπου κι αν ψάξεις.
Μου λένε πρέπει να σ' αφήσω,
να πάψω πια να σε ενοχλώ,
τις τρέλες μου να σταματήσω,
πως δεν σου κάνω εγω καλό.
Μου λένε πως έτσι θα 'σαι happy.
Τι κι αν πεθαίνω κι αν πονώ.
Ναι! Φονικό είν' η αγάπη
που σε αφήνει ζωντανό.
Ένα λαχείο είν' η ζωή...
Σ' ένα όνειρο, στα πλήθη,
στης ζωής το παραμύθι,
μέσα σ' όλα μου τα λάθη,
έχω πάθει κι έχω μάθει.
Δε φοβάμαι αυτά τα χάλια·
θα το πω και στα κανάλια.
Η δική μου η αλάνα
όπου είσαι ...!
Έχω βρεί εγώ εμένα
κι εναν θησαυρό: εσένα!
Και θα περιμένω πάντα
να χορέψουμε lambada.
Πιο πολύ ερωτευμένοι
και οι δύο μεθυσμένοι
απο τζιν κι από ουΐσκι,
πια κανείς δεν θα μας βρίσκει
στο δικό μας τον πλανήτη,
στο καινούργιο μας το σπίτι.
Θα 'ρθει τότε μία μέρα
μία ξέμπαρκη Δευτέρα
που θα γράφει στο ψυγείο
-θα νομίζεις είν' αστείο-:
«καλημέρα, έρωτά μου·
θες να κάνεις τα παιδιά μου;»
Loteria - 2018
Lletra, música i interpretació: Panos Vlakhos
M'han
dit que no faig per a tu,
que
vols quelcom estable,
que
sempre seré un perdut
i
no podré canviar.
Et
diuen que no soc per a tu
i
per tornar a enamorar-te.
Però
ja t'ho he dit, i escrit està:
el
que val la pena fa patir.
La
vida és una loteria,
i
si et toca, no la llencis.
Una
loteria és que estiguem junts,
em
trobaràs allà on em busquis.
Em
diuen que haig de deixar-te,
que
no haig de seguir molestant-te
que
haig de posar fi a les meves bogeries,
que
no et faig cap bé.
Em
diuen que així seràs happy.
Què
hi fa si moro, o si pateixo?
Sí!
És homicida l'amor
que
et deixa viu.
La vida és una loteria...
En
un somni, en les multituds,
en
la rondalla de la vida,
enmig
de tots els meus errors,
he
patit i he après.
No
tinc por d'aquests desastres:
ho
diré fins i tot a la tele.
El
meu propi descampat,
on
ets tu...!
M'he
trobat a mi mateix
i
també un tresor: tu!
I
sempre esperaré
que
ballem lambada.
Encara
més enamorats,
i
embriacs tots dos
de
ginebra i whisky,
ja
no ens trobarà ningú
en
el nostre propi planeta,
en
la nostra nova casa.
Llavors
arribarà un dia,
un
dilluns desvagat,
que
a la nevera hi haurà escrit
-i
et pensaràs que és broma-:
«Bon
dia, amor meu;
vols ser la mare dels meus fills?»