Θεσσαλονίκη μου / Salónica meva
Les aigües més o menys calmades del Termaic acullen vaixells de càrrega i petroliers que sempre esperen.
Si no hi ha calitja, pujar als Kastra a primera hora es converteix en un ritual. Començar a Moní Vlatadon, entrar-hi al katholikon per comprovar que els renegrits frescos de murs i voltes continuen al mateix lloc.
Els gats es cargolen a les teves cames, busquen una carícia, els paons s'exhibeixen altius i aliens.
Després la muralla et marca la ruta, entres pel pas dels vehicles, surts per Portara, cerques a la pedra llisa del muntant, amb els caps dels dits, sense mirar, la desgastada inscripció d'Anna Paleologina, i sense haver de pensar-ho, les teves passes et menen al mirador de la Torre del Triangle, de la Cadena per als més puristes.
Depèn del dia seus al banquet de fusta o et recolzes a la barana al costat de la porta de la torre. La ciutat s'escampa davant la teva mirada, els racons més evocadors ressalten sobre el perfil amb llum pròpia.
La muralla davalla fent companyia al cementiri armeni, en acabat, com si volgués enfonsar-se a poc a poc al terra, creua Agiu Dimitriu. A l'esquerra la universitat, amb la inscripció ΜΟΥΣΑΙΣ ΧΑΡΙΣΙ ΘΥΕ a la façana de l'edifici vell; a la dreta Rotonda - Àgios Giorgios - i una mica més avall, al costat d'Egnatia, Kamara, l'Arc de Galeri.
Invisible ja, s'endevina l'últim llenç de la muralla. Arriba fins la contrapartida costanera del mirador: la Torre Blanca. I el mar. Des d'aquí, cap a l'esquerra, la ciutat s'anomena amb dolces paraules que abracen el Termaic; Kalamarià, Karamburnaki, Krini, Arezú...
Cap a la dreta i fins al port, ruïnes de palaus, de l'hipòdrom, la clariana orientalitzant d'Aristotelus. S'intueix en la distància el mercat construït per Eli Modiano, edificat sobre les cendres de la sinagoga Talmud Torà. Darrere queden els banys jueus, i arrenglerats a l'esquena d'aquests, els bancs ocupats per les floristeries.
I el mar.
Evoquem avui Salònica, tot escoltant dues cançons enyoradisses.La primera és la famosa Salònica meva, de Khristos Kolokotronis i Manolis Khiotis; la segona, Amor en Saloniko, una cançó popular en judeo-espanyol sobre tema musical tradicional dels Balcans.
Θεσσαλονίκη μου - 1955
Στίχοι: Χρήστος Κολοκοτρώνης
Μουσική: Μανώλης Χιώτης
Εκτελέσεις: Στέλιος Καζαντζίδης & Μανώλης Χιώτης, Μαίρη Λίντα & Μανώλης Χιώτης, Μαρινέλλα, Βασίλης Τσιτσάνης, Γλυκερία
Θεσσαλονίκη
μου μεγάλη φτωχομάνα,
εσύ που
βγάζεις τα καλύτερα παιδιά!
Θεσσαλονίκη
μου μεγάλη φτωχομάνα,
όπου κι αν
πάω σ' έχω πάντα στην καρδιά.
Θεσσαλονίκη
μου, ποτέ δε σ'
απαρνιέμαι,
είσ' η
πατρίδα μου, το λέω και καυχιέμαι.
Θεσσαλονίκη, με τα τόσα σου μεράκια
βγάζεις τα
πιο όμορφα κορίτσια στον ντουνιά.
Βράδια
μποέμικα, τραγούδια στα
σοκάκια,
γλέντια, ξενύχτια μες στην κάθε γειτονιά...
Θεσσαλονίκη
μου, ποτέ δε σ'
απαρνιέμαι,
είσ' η
πατρίδα μου, το λέω και καυχιέμαι.
Θεσσαλονίκη
μου, κι αν είμαι μακριά
σου,
πάντα
θυμάμαι τ' όνομά σου το γλυκό.
Αχ πώς νοστάλγησα
να ξαναρθώ κοντά σου
κι ας
ξεψυχήσω μπρος τον Πύργο
το Λευκό...
Θεσσαλονίκη
μου, ποτέ δε σ'
απαρνιέμαι,
είσ' η
πατρίδα μου, το λέω και καυχιέμαι.
Salònica meva - 1955
Lletra: Khristos Kolokotronis
Música: Manolis Khiotis
Interpretacions: Stélios Kazantzidis & Manolis Khiotis, Marinel·la, Vassilis Tsitsanis, Glikeria
Salònica
meva, gran mare de pobres,
que de tu
surten els millors xicots!
Salònica
meva, gran mare de pobres,
allà on jo
vagi et porto sempre al cor.
Salònica meva,
de tu mai no renego,
ets la meva
pàtria, ho dic i me'n vanto.
Salònica
meva, amb els teus molts encants,
que de tu
surten les noies més boniques del mon.
Vespres
bohemis, cançons als carrerons,
festes,
revetlles en cada barri...
Salònica
meva, de tu mai no renego,
ets la meva
pàtria, ho dic i me'n vanto.
Salònica
meva, i si em trobo lluny de tu,
sempre
recordo el teu dolç nom.
Ai, quina
enyorança de tornar a prop teu
i tant de bo
em mori davant la Torre Blanca...
Salònica
meva, de tu mai no renego,
ets la meva
pàtria, ho dic i me'n vanto.
Αγάπη στη Σαλονίκη
Μουσική: παραδοσιακή από τα Βαλκάνια. Οι αλλες παραλλαγές πιο γνωστές είναι, στα ελληνικά, «Άπο ξένο τόπο», και στα τουρκικά, «Üsküdar'a gider iken» (19ου αι.)
Στίχοι: λαϊκοί από τη Σαλονίκη
Τη Σαλονίκη απ'άκρη σ'άκρη
εγώ την περπάτησα,
όμορφο κοριτσάκι σαν κι εσένα
ακόμη δε βρήκα.
Αχ τι όμορφος αέρας
έρχεται από τη Σαλονίκη,
έχει εκεί όμορφα κορίτσια
μ'ένα μεταλίκι τα δύο.
Πες μου αν μ'αγαπάς
κ'εσύ με την καρδιά σου,
θα στείλω τηλεγράφημα
σ'όλους τους δικούς μου.
Amor en Saloniko
Música: tradicional dels Balcans. Les altres versions més conegudes són, en grec, «Από ξένο τόπο» i en turc, «Üsküdar'a gider iken» (s. XIX)
Lletra: popular de Salònica
Selanik entero
yo lo kamini,
komo ti ijika ermoza
ainda no topi.
Oh, que aire ermozo,
viene de Selanik,
aki ay ijika ermoza
a dos un metalik.
Dime si me keres
i de korazon,
mandare telegrafo
a toda mi nasion.