Σήμερα / Avui

Kiriakí Papadopulu, coneguda pel sobrenom Marinel·la, gran dama indiscutible de la cançó grega, va néixer a Salònica en 1938, al si d'una família humil d'origen pòntic que procedia de Constantinoble. Als quatre anys, Kiriakí va participar al programa radiofònic Παιδική ώρα (Hora infantil), interpretant una peça de Schubert; i als dotze anys feia anuncis per a l'establiment de parament de la llar «Melka». Als disset entrà a treballar com actriu a l'espectacle ambulant de cançó i varietats de Mary Laurent, que recorria tot Grècia; un vespre, al poble Palamàs de Karditsa, la cantant de la companyia va emmalaltir, i Marinel·la, que se sabia tot el repertori, la va reemplaçar. Fou el principi d'una carrera plena d'èxits -i que encara no ha conclòs-, la primera part de la qual, entre 1957 i 1966, fou en col·laboració amb Stélios Kazantzidis; després, ja en solitari. A banda de la cançó popular, sempre interpretada d'una manera molt particular, més lleugera, ha conreat altres estils musicals, fins i tot pop, blues i jazz.

Marinel·la ha interpretat obres de grans compositors, com ara Stavros Xarkhakos, Mikis Theodorakis o Manos Khatzidakis; ha col·laborat amb pràcticament totes les grans figures de la cançó grega i ha aparegut en nombroses pel·lícules. Sens dubte un dels moments cimers de la seva carrera va ser la participació, en 2004, a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d'Atenes; però encara en febrer del 2020 -als 81 anys- va presentar «Μαρινέλλα... ο Μύθος!» («Marinel·la, el mite!»), a la Fundació Stavros Niarkhos, amb l'Orquestra Filharmònica d'Atenes.

El seu sobrenom artístic li fou imposat per Tolis Kharmas, que cantava una cançó amb el títol «Marinel·la», amb lletra i música d'Anestos Athanassiu, al local «Panórama», on ella va començar a actuar en 1956.

Amb la cançó Σήμερα («Avui»), en 1978, Marinel·la invitava a viure l'avui, perquè podria no haver-hi demà. Una cançó, tot plegat, adient als temps que vivim, en què hem descobert com de fràgils són les condicions de la nostra existència. Aprofitar l'avui sembla la millor de les propostes possibles.

La cançó formava part de la banda sonora -tota ella deguda a Iorgos Khatzinàssios- de la pel·lícula Ο ομφαλός (Συνωμοσία στη Μεσόγειο), «El melic (Conspiració en el Mediterrani)», un thriller d'espionatge dirigit per Vassilis Georgiadis en 1974, i que també es va distribuir sota altres títols: Λίγο πριν φύγεις («Poc abans que te'n vagis») o Ριψοκίνδυνες σχέσεις («Relacions arriesgades»); també circulà en versió anglesa, en 1975, amb els títols «The navel» i «Dubious agent». La pel·lícula estava basada en la novel·la Ομφαλός (Melic), de Dimitris Zannidis.