Το μινόρε της αυγής / Albada en to menor
Molt abans que el gènere rembétiko es convertís en un fenomen de masses -convenientment expurgat d'aquells elements inquietants que li eren intrínsecs: la marginalitat, la pobresa, la delinqüència, la droga- i fos acceptat socialment, s'havia desenvolupat, durant dècades, en els barris obrers de ciutats portuàries, en ambients miserables, dels quals provenien tant els músics com els temes de les seves cançons, i havia patit no solament el menyspreu de les classes burgeses, sinó també persecució, especialment en temps de règims autoritaris.
El terme rembétiko, però, no s'havia usat per designar aquest gènere fins que no s'inicià la seva «normalització»; abans, sempre s'havia dit senzillament «cançó popular». I com a tal cançó popular, en ella apareixien tota mena de temes tradicionals. És el cas de la cançó que us presentem avui, Το μινόρε της αυγής («Albada en to menor»), que és una de les més conegudes de tot el repertori d'aquest estil de cançó.
És una cançó melancòlica de tema universalment conegut: el lament, expressat de matinada, davant la porta closa de l'estimada. Una albada, doncs, per a qual tenim antecedents ja en la poesia de la Grècia antiga.
Tot i que la música d'aquesta cançó s'ha atribuït sempre a Spiros Peristeris, el seu autor podria haver estat Markos Vamvakaris, que participa en la primera interpretació que se'n va fer, que és també la que us oferim; en aquells anys, Vamvakaris, que tenia problemes legals, signava les seves composicions amb pseudònim, o bé les feia signar a col·legues seus.
Musicalment, Το μινόρε της αυγής s'inspira en parts d'una composició instrumental, Το μινόρε του τεκέ («El minore del tekés»), de Ioannis Khalikiàs (també conegut com Jack Gregory), enregistrada per primera vegada en disc en 1932, als Estats Units d'Amèrica del Nord.
El terme tekés, que havia designat el lloc de reunió i de residència de les confraries musulmanes dels anomenats dervixos, en grec passà a aplicar-se als locals on, de manera més o menys clandestina, es consumia haixix i altres drogues.
Το μινόρε της αυγής - 1936
Στίχοι: Μίνωας Μάτσας
Μουσική: Σπύρος Περιστέρης
Εκτελέσεις: Μάρκος Βαμβακάρης & Απόστολος Χατζηχρήστος & Γιάννης Σταμούλης, Σωτηρία Μπέλλου, Τζένη Βάνου, Χαρούλα Αλεξίου, Ελευθερία Αρβανιτάκη, Τάνια Τσανακλίδου, Μαρινέλλα
Ξύπνα, μικρό μου, κι άκουσε,
άκου μινόρε της αυγής.
Για σένανε είναι γραμμένο
από το κλάμα κάποιας ψυχής.
Το παραθύρι σου άνοιξε,
ρίξε μου μια γλυκιά ματιά,
κι ας σβήσω πια τότε, μικρό μου,
μπροστά στο σπίτι σου σε μια γωνιά.
Albada en to menor - 1936
Lletra: Mínoas Matsas
Música: Spiros Peristeris
Interpretacions: Markos Vamvakaris & Apóstolos Khatzikhristos & Iannis Stamulis, Sotiria Bel·lu, Tzeni Vanu, Kharula Alexiu, Eleftheria Arvanitaki, Tània Tsanaklidu, Marinel·la
Desperta't,
criatura meva, i escolta
escolta
una albada en to menor.
És
per tu que ha estat escrita
per
una ànima que plora.
Obre
la finestra,
llança'm
una mirada dolça,
i
deixa que m'esvaneixi, criatura meva,
en una cantonada, davant de casa teva.