Το πουλί / L’ocell
Fent de la necessitat virtut, hi ha qui passa hores i hores mirant, per la finestra o des del balcó, els carrers deserts -carrers que no fa gaire definíem com a espais de llibertat i que, millor aviat que no pas tard, bé caldrà recuperar. Aquests observadors urbans us diran sense dubtar-ho que només s'hi mantenen visiblement lliures dos elements: els gats vilatans i, amb aclaparadora majoria, els ocells. Teuladins, falcies, les oronetes que han anat arribant quasi des que els humans estem tancats...
Res no evoca tant la llibertat com el vol d'un ocell. No ha d'estranyar, per això, que l'ocell pugui formar part de metàfores prolongades tan desimboltes i divertides com «L'ocell», cançó estrenada per Khristakis en 1969: en aquells anys foscos tot allò que fes riure era benvingut.
Com ara mateix...
Το πουλί - 1969
Στίχοι: Μιχάλης Γαβριηλίδης
Μουσική: Ζακ Ιακωβίδης
Εκτελέσεις: Χρηστάκης, Αντώνης Μιτζέλος, Σταύρος
Νταντούς
Δε θέλω μόνιμη
αγκαλιά,
δε θέλω μόνιμα φιλιά,
δεν θέλω έλεγχο τι
κάνω και που πάω,
τι ώρα γύρισα εχθές,
με ποιες αλήτευα προχθές,
τέτοια σκλαβιά δεν τη
μπορώ, δεν τη βαστάω.
Θα ζήσω ελεύθερο
πουλί
κι όχι κορόιδο στο
κλουβί
για μια μονάχα
θηλυκιά να κελαηδάω.
Θα χτίσω είκοσι
φωλιές
κι άμα γουστάρω
αγκαλιές
από κανάρα σε κανάρα
θα πετάω.
Θέλει η ζωή μας αλλαγές
και ας τσαντίζονται
πολλές
δεν δίνω φράγκο κάθε μια τι θα μου σούρει
Και το πουλί για να τραφεί
πρέπει ν' αλλάζει τη
τροφή
κι όχι σκέτο κανναβούρι κανναβούρι...
Θα ζήσω ελεύθερο πουλί
κι όχι κορόιδο στο
κλουβί
για μια μονάχα θηλυκιά να κελαηδάω
θα χτίσω είκοσι φωλιές
κι άμα γουστάρω
αγκαλιές
από κανάρα σε κανάρα θα πετάω
L'ocell - 1969
Lletra: Mikhalis
Gavriilidis
Música: Jack
Iakovidis
Interpretacions:
Khristakis, Andonis Mitzelos, Stavros Dadús
No vull una abraçada
permanent,
no vull besos
permanents,
no vull que em
controlin què faig i on vaig,
a quina hora vaig
tornar ahir,
amb quines
trapellejava despús-ahir,
amb tal esclavitud no
puc, no la suporto.
Viuré com un ocell
lliure,
i no com un de ximple
a la gàbia
refilant per una sola
femella.
Construiré vint nius,
i si em venen de gust
abraçades
de canària en canària
volaré.
La nostra vida demana
canvis,
i encara que canviar
sovint sigui empipador
i cada canvi sigui
una pega, tant se me'n dona.
I l'ocell per
nodrir-se
necessita canviar de
pinso
i no només llavor de
cànem, llavor de cànem...
Viuré com un ocell
lliure,
i no com un de ximple
a la gàbia
refilant per una sola
femella.
Construiré vint nius,
i si em venen de gust
abraçades
de canària en canària
volaré.